Lisístrata. Occupy Acropolis ja és una funció i un llibre

El 17 de juliol es presenta un nou llibre del qual soc autor, o més bé versionador lliure. Es tracta de Lisístrata. Occupy Acropolis, la versió realitzada per a l'Aula de Teatre Clàssic de la Universitat d'Alacant i estrenada el passat 12 de juny. Però esta història no comença ací, va començar el passat desembre, després de l'abandó de l'anterior direcció de l'Aula per motius professionals.

En aquell moment, els alumnes es quedaven sense projecte, sense estrena, així que vaig passar les vacances de Nadal escrivint un text per a joves desconeguts. La veritat, desconeixia també les raons per a fer-ho perquè ja estava dirigint una altra obra alhora, però mai he tingut massa raons lògiques per a fer tot el que he fet durant tota la meua vida i no em penedisc de res, més bé al contrari. I la meua família ja està acostumada a que salte sense paracaigudes. A més, jo no cel·lebre Nadal, sinó Les Saturnals, que són un poquet abans.

Puc dir tranquilament que no vaig equivocar-me, sense dubte. Puc dir que estos xics i xiques mereixien este esforç, i no ho dic jo només, sinó el públic que ha presenciat el resultat. Perquè, al cap i a la fi, el més important en el Teatre és la adquisició d'eixos valors de col·lectivització de la creativitat, de solidaritat, responsabilitat i empatia en un art que depén de tothom alhora i ens ajuda a formar la nostra identitat.

Més encara en uns temps de narcisisme brutal i a una edat en què no sabem realment que serà del nostre futur, un temps en què depenem de persones que hagen transitat pels mateixos llocs, hagen caigut i s'hagen enlairat de nou, i ens guien sense que perdem la nostra singularitat. I jo també he tingut vint anys.

Si és important sempre publicar un llibre, més en esta ocasió, ja que enceta una col·lecció de Teatre per primera vegada en els 45 anys d'història de la Universitat d'Alacant. Serà el pròxim 17 de juliol a les 20 hores en el Jaciment Arqueològic de L'Alcúdia (Elx), però més encara perquè fa set mesos no hi havia projecte. A vegades, les coses més inesperades són les que ofereixen resultats més sorprenents. Gràcies a ells i elles, he tornat a Itaca, m'he retrobat amb Penèlope i ara, per fi, passegem per la platja a gaudir de la vida.